“La matèria està viva”

Entrevista que van fer a Javier Peña a ” La Contra de La Vanguardia” el 6/VII/2016. Molt interessant, crec que val la pena fer una ullada, té a veure amb la química de la vida.

Tot viu Javier Peña m’impressiona: és un enginyer químic, científic d’altíssim nivell, que parla dels materials com un poeta, ja que els atribueix qualitats d’éssers vius. Em descobreix el grafè, material que obre un nou paradigma: materials gairebé immaterials... Peña prefigura el futur des d’ Elisava: allà dissenyen usos per a nous materials, productes amb què conviurem. Un bon enginyer crea com un artista que dissenya una cosa rendible, saludable i sostenible. Des de la seva ciència, Peña m’assenyala el fons vibracional de la matèria. I la partícula de la forma.I la informació retinguda per l’aigua en les dilucions homeopàtiques... Però això ja seria per a una altra entrevista.

Tot viu
Javier Peña m’impressiona: és un enginyer químic, científic d’altíssim nivell, que parla dels materials com un poeta, ja que els atribueix qualitats d’éssers vius. Em descobreix el grafè, material que obre un nou paradigma: materials gairebé immaterials… Peña prefigura el futur des d’ Elisava: allà dissenyen usos per a nous materials, productes amb què conviurem. Un bon enginyer crea com un artista que dissenya una cosa rendible, saludable i sostenible. Des de la seva ciència, Peña m’assenyala el fons vibracional de la matèria. I la partícula de la forma.I la informació retinguda per l’aigua en les dilucions homeopàtiques… Però això ja seria per a una altra entrevista.

Què és el grafè?

Un material que és a la pantalla tàctil del teu mòbil, a les tauletes, auriculars, altaveus…: sense el grafè, avui no funcionaríem.

Què el fa especial?

És més dur que el diamant, més resistent que l’acer, més lleuger que l’alumini, més elàstic que la goma…

Tot alhora?

I superconductor tèrmic, i transparent, i gairebé immaterial, inert…

Pari, pari…

Amb grafè podem, per exemple, protegir un edifici amb recobriment invisible.

Invisible?

Sí, i a més hidrofòbic (repel·lent de l’aigua) o hidrofílic (relliscós), i a més pot transformar la llum en electricitat i…

Quin material més miraculós!

Hem dissenyat un anell de grafè que varia de color si varia el sucre en sang del diabètic que el porta. Me’l fico al dit…

Meravella!

I un processador de grafè no es reescalfa, i així processarà mil vegades més informació que un altre de silici, i amb una mida menor.

I què més?

És tan superconductor tèrmic que la mera calor dels teus dits, transmesa per una vara de grafè, pot tallar un bloc de gel!

D’on surt el grafè?

Escriu amb aquest llapis en aquest paper: què queda sobre el paper?

Grafit, no?

Exacte. Imagina que amb un cel·lo exfolio una capa d’aquest grafit, i després una altra, i una altra…fins que en queda una capa: grafè!

Laminant el grafit…

Si, al revés, hi afegíssim capes de grafit, obtindríem resquills de pissarra com els de les teulades de les cases pirinenques.

Del més primitiu a la tecnoavantguarda!

En la base, l’element de la vida: el carboni.

Per què l’anomena ‘element de la vida’?

Combinat amb altres elements, el carboni origina la vida: els teus ossos, carn i sang són compostos de carboni. Com el petroli i el carbó, energia de la primera revolució industrial… I ara n’arriba una altra.

Quina?

La revolució del grafè i les terres rares: europi, gadolini, terbi, ceri, neodimi… La tecnologia actual no funcionaria sense aquests materials, tot parteix d’ells: leds, cotxes híbrids, energies renovables, fotovoltaica i eòlica…

Quants materials diferents existeixen?

N’apareixeran més i més, i els tindrem tots aquí, a la nostra Biblioteca de Materials: grafè, corian, silestone, materials termocròmics (varien de color segons la temperatura), fotocròmics (segons la llum), higrocròmics (segons la humitat)…

Si pinto un cotxe amb això, canviarà de color cada dia!

Ja es pot fer, sí. La història de la humanitat és la història dels materials.

Què vol dir?

Edat de pedra, de coure, de bronze, de ferro, i de l’acer (ferro més carboni)… I l’edat del silici: els xips, amb canvi d’escala: la micro, una altra revolució!

I ara, i després?

Així com el plàstic té un valor no intrínsec (és d’un sol ús), sinó immaterial, ja ens acostem a la invisibilitat del material: la dimensió nano! Una altra revolució: nanotubs de carboni són els que constitueixen el grafè.

Què el va portar a interessar-se pels materials?

Vaig estudiar Químiques i em vaig adonar que tot el que ens envolta és matèria. La taula periòdica dels elements és la meva passió. I vaig comprendre què és la vida.

Què és?

La vida és…matèria en evolució.

I quan passa la matèria a ser vida?

Contempla els cristalls, com creixen… I si mires un tros d’urani, et matarà. Per tant, materials i éssers vius interactuen! De manera que jo ho tinc clar: per mi, els materials són vius!

Sona estrany.

Jo els concebo així. Els gasos nobles, per exemple: són feliços com estan, amb els seus vuit electrons a l’última capa, i no reaccionen. L’or és noble: no li plau ajuntar-se amb la plebs, amb altres elements. Però el ferro sí que fa bons amics: li plau unir-se a l’oxigen ( òxid fèrric), el carboni (carbonat fèrric), el sofre (sulfit de ferro)…

En parla com si fossin criatures vives…

El carboni s’uneix a l’hidrogen: metà, el gas més simple de la naturalesa, el de les flatulències… L’oxigen és molt feliç amb dos àtoms d’hidrogen: aigua!

Parla dels materials com els grecs parlaven dels seus déus.

El carboni és molt just!: com a col·lagen dóna el món animal, i com a cel·lulosa dóna el món vegetal.

I quin material va sintetitzar primer l’ésser humà al laboratori?

El polimèric, els plàstics: la baquelita, després niló, licra, kevlar…

Amb quina energia?

Cremant petroli: hidrocarbur, carbó amb hidrogen, cendres de la descomposició de plantes i animals. Com els diamants!: pots comprimir les cendres del teu cadàver més estimat en un diamant perenne.

Anuncis
Publicat dins de entrevistes | Deixa un comentari

Història dels Models atòmics

Amb l’ajuda del powerpoint anterior i les pàgines que et proposo, completa les activitats següents:

Activitats Models atòmics, isòtops, distribució electrònica

 

Publicat dins de Activitats, L'àtom | Deixa un comentari

Més per entendre el món quàntic

Publicat dins de L'àtom, Vídeos | Deixa un comentari

“Nosotros, como el tiempo, también nos desdoblamos”

Entrevista que van fer a Jean Pierre Garnier a ” La Contra de La Vanguardia” el 9/XI/2010, i que crec interessant ja que està en relació al llibre que hem llegit ” Esmorzar amb partícules. Crec que val la pena fer una ullada.

Si el tema us interessa molt ha publicat un llibre on parla del desdoblament del temps, ” El doble, ¿ Cómo funciona? de l’editorial Reconocerse.

El desdoblamiento del tiempo.

El desdoblamiento del tiempo.La teoría del desdoblamiento del tiempo permitió explicar la llegada al cinturón de Kuiper de planetoides que están en el origen de explosiones solares de envergadura, pero Garnier va mucho más allá y nos cuenta que esa ley es aplicable a nuestra vida: “Tenemos un cuerpo muy bien hecho que nos permite proyectarnos en el porvenir: ir a ver el futuro, arreglarlo y volver para vivirlo. Y es durante la noche cuando tenemos la capacidad de arreglar ese futuro que hemos construido durante el día. Podemos ver los peligros antes de vivirlos por medio de la intuición, y borrarlos”. Expuso su teoría (explicada en Cambia tu futuro por las aperturas temporales) en la librería Épsilon de Barcelona.

Su teoría ¿está avalada por la ciencia? La respetada revista American Institute of Physics de Nueva York y su comité científico la han validado publicándola en el 2006 porque es una teoría que ha permitido, primero, prever, y luego, explicar la llegada de planetoides al sistema solar. ¿Quiere que le explique para qué sirve la ley del desdoblamiento del tiempo?

Sí, pero sencillito. 
Tenemos dos tiempos diferentes al mismo tiempo: un segundo en un tiempo consciente y miles de millones de segundos en otro tiempo imperceptible en el que podemos hacer cosas cuya experiencia pasamos luego al tiempo consciente.
¿Y todo eso sin enterarnos? 
Exacto. Tengo una síntesis instantánea de un análisis que he realizado en otro tiempo aunque no tenga la memoria de ello.
¿Así funciona el tiempo? 
Sí, en cada instante presente tengo un tiempo imperceptible en el cual fabrico un futuro potencial, lo memorizo y en mi tiempo real lo realizo.
¿? 
Tenemos la sensación de percibir un tiempo continuo. Sin embargo, tal como demuestran los diagnósticos por imágenes, en nuestro cerebro se imprimen solamente imágenes intermitentes. Entre dos instantes perceptibles siempre hay un instante imperceptible.
¿Como en el cine, que sólo vemos 24 imágenes por segundo? 
Sí, la número 25 no la vemos, es subliminal. En publicidad se ha utilizado ese tipo de imágenes para influir con éxito en nuestro comportamiento, lo que ha mostrado que lo subliminal es accesible a nuestra memoria. El desdoblamiento del tiempo ha sido probado científicamente y la teoría ha dado justificaciones a escala de partículas y a escala de sistema solar.
Tenía entendido que las leyes de la cuántica no se aplicaban a las cosas grandes. 
El fenómeno del desdoblamiento del tiempo nos da como resultado el hombre que vive en el tiempo real y en el cuántico, un tiempo imperceptible con varios estados potenciales: memoriza el mejor y se lo transmite al que vive en el tiempo real.
¿Nuestro otro yo cuántico crea nuestra realidad? 

Podríamos decir que entre el yo consciente y el yo cuántico se da un intercambio de información que nos permite anticipar el presente a través de la memoria del futuro. En física se llama hiperincursión y está perfectamente demostrada.
¿Estoy desdoblada como la partícula?
Sí. Y sabemos que, si tenemos dos partículas desdobladas, ambas tienen la misma información al mismo tiempo, porque los intercambios de energía de información utilizan velocidades superiores a la velocidad de la luz. ¿Conoce el principio de los gemelos de Langevin?
No. 
En los años 20, Paul Langevin demostró que si un gemelo viajaba a la velocidad de la luz, envejecía menos que el que se quedaba quieto. A Langevin no le creyeron. Hubo que esperar 50 años: en 1970, gracias a los relojes atómicos, se comprobó esa ley.
Entonces, en ese tiempo imperceptible pasó mucho tiempo. 
Exacto: si puedo viajar a velocidades prodigiosas, un microsegundo se convierte en un día entero. Cuando regreso, no sé si me he ido, puesto que he estado ausente un microsegundo.
Estupenda propiedad, ¿pero quién es el que viaja?, ¿yo? 
Existe otra propiedad conocida en física: la dualidad de la materia; es decir, una partícula es a la vez corpuscular (cuerpo) y ondulatoria (energía). Somos a la vez cuerpo y energía, capaces de ir a buscar informaciones a velocidades ondulatorias.
¿Y cómo asimilamos esa información?
En el sueño paradoxal, cuando estamos más profundamente dormidos y tenemos nuestra máxima actividad cerebral, se da el intercambio entre el cuerpo energético y el corpuscular. Y es ese intercambio el que le permite arreglar el futuro que ha creado durante el día, lo que hace que al día siguiente su memoria esté transformada.
Vaya. 
El intercambio se realiza a través del agua del cuerpo. Ese intercambio de información permanente es el que crea el instinto de supervivencia y la intuición.
¿Fabricamos potenciales por medio de nuestro pensamiento? 
Así es. Si por ejemplo pienso en una catástrofe, ese potencial ya se inscribe en el futuro y puede sufrirla usted u otro. De manera que la conclusión es: “No pienses en hacer a los demás lo que no quisieras que los demás pensaran en hacerte a ti”. No es una ley moral ni filosófica, es una ley física.
Es difícil controlar el pensamiento. 
De día, mucho; pero justo antes de quedarnos dormidos tenemos un minuto, y basta con que durante ese minuto controlemos: esa es la manera de conectar con esa parte energética, llamémosla el doble, para pedirle que solucione los problemas.
¿Es como una oración? 
No: es una relación, y hay que dejar totalmente las riendas al otro; las noches están para eso. La noche no sólo permite borrar potenciales no deseados, sino que también nos guía los pensamientos del día siguiente.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/noticias/20101109/54068170076/nosotros-como-el-tiempo-tambien-nos-desdoblamos.html#ixzz3QlReHija

Publicat dins de entrevistes | Deixa un comentari

Comportament dels gasos

Lleis de:

  1. Llei de Boyle- Mariotte
  2. Llei de Charles
  3. Llei de Gay- Lussac
  4. Llei completa.
  5. Equació d’estat dels gasos ideals.

Visiteu la següent pàgina web

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Esmorzar amb partícules

Esmorzar amb partícules

Els alumnes de 4t d’ESO que fan la matèria de física i química , aquest any, tenen la possibilitat de llegir aquest llibre sobre física quàntica, i completar l’activitat amb la seva assistència a la xerrada que farà la Sònia Fernàndez Vidal a la Universitat de Vic el 10 de desembre.

Sònia Fernández-Vidal és doctora en Informació i Òptica Quàntica per la Universitat Autònoma de Barcelona. En el passat, la Sònia ha treballat com a investigadora en alguns dels centres més prestigiosos del món, com són el Centre Europeu d’Investigació Nuclear (CERN) a Suïssa, el Laboratori Nacional de Los Alamos a Estats Units o l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) a Barcelona. La Sònia és escriptora i divulgadora científica i té com a objectiu el fer de la ciència quelcom divertit, apassionant i fàcil d’entendre.
Autora del llibre La Porta dels Tres Panys, una novel·la de divulgació científica destinada tant a nens com grans, on ha aconseguit mantenir‐se en la llista dels més venuts a Espanya durant 2 anys. El seu segon llibre, Quantic Love està a la venda a tot Espanya i supera els 40.000 exemplars en botigues. El seu últim llibre, Esmorzar amb Partícules, és una original obra de no ficció en el qual s’acompanya al lector, no familiaritzat amb el món de la ciència moderna, a emprendre un apassionant viatge als límits de la física.

” Un moment, per favor, ¡espera! No t’espantis ni deixis anar el llibre de cop. Acceptaries una invitació a esmorzar? Si acceptes aquesta proposició i t’aventures a navegar entre aquestes pàgines, descobriràs un univers tan meravellós com desconcertant. La teoria quàntica és una de les més belles i fascinants de la ciència. Les regles que segueix són esbojarrades si les comparem amb el nostre dia a dia. Són antiintuïtives. Quan ens endinsem en el món quàntic es qüestionen les nostres creences sobre la realitat, també les de la nostra realitat quotidiana. Sonia Fernández-Vidal, escriptora i doctora en física quàntica, i Francesc Miralles, escriptor i periodista, ens conviden a un esmorzar molt divertit al qual també assistiran Newton, Einstein, Heisenberg i altres físics famosos de la història. Entre magdalenes, torrades, cafè amb llet i sucs de taronja, emprendrem un viatge excitant i revelador als orígens de l’univers. Aprendrem per a què serveix l’accelerador de partícules, què és la partícula de Déu, com és que les coses poden ser a dos llocs alhora i intentarem comprendre els misteris de l’existència.”

Si voleu completar la lectura del llibre podeu mirar aquest video.

La màgia de la física quàntica

Aquest vídeo és de la Sònia Fernández-Vidal i parla sobre la física quàntica. És molt interessant i curiós ja que explica algunes de les paradoxes de la física quàntica i la teoria de la relativitat i per això el vull compartir:

La foto que ens vam ver amb la Sònia

Publicat dins de Activitats, L'àtom, Llibres, Vídeos | Etiquetat com a , , | 86 comentaris

Preparació d’un indicador

PREPARACIÓ D’UN INDICADOR

PROCEDIMENTS:
1) Fes una petita introducció sobre els indicadors:
2) OBJECTIUS I/O HIPÒTESIS:
3) EXPLICA ELS PASSOS QUE HAS FET PER OBTENIR L’INDICADOR, EL MATERIAL ETC.
4) RESULTATS, IMATGES
5) CONCLUSIONS:
6) PREGUNTES:
7) Què són els indicadors de PH? Posa dos exemples.
8) Quin tipus de substància és el salfumant? I l’amoníac?
9) Quin color ha pres el suc en contacte amb cadascuna d’aquestes substàncies?
10) Busca informació sobre la pluja àcida:
a) Què és?
b) Quines són les causes?
c) Possibles solucions etc.

Publicat dins de pràctiques | Deixa un comentari

Pàgines de química

Títol: Aquest any, física! (col·lecció d’experiments senzills i curiosos de física)
Autor: J. Coromines, M. T. Lozano, M. Segura, J. M. Valls, T. Ventura
Idioma: català
Adreça web: http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/fisica/index.htm
Títol: Experimentos (experiments i preguntes amb resposta de física i química)
Autor: Ciencianet
Idioma: castellà
Adreça web: http://www.ciencianet.com/experimentos.html
Títol: Cambios químicos (unitat didàctica interactiva)
Autor: Librosvivos.net
Idioma: castellà
Adreça web: http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1072
Títol: Relaciones entre masas i volúmenes (unitat didàctica interactiva)
Autor: Librosvivos.net
Idioma: castellà
Adreça web: http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1181
Títol: Chemistry – by topic (animacions sobre estequiometria, equilibri químic, àcid-base, electroquímica, etc.)
Autor: TIGER (Teachers’ Institutional Graphics Educational Resource)
idioma: anglès
Adreça web: http://www.dlt.ncssm.edu/TIGER/chem1.htm
Títol: Applets de química (reaccions químiques i altres temes)
Autor de la selecció: M. Vaquero
Idioma: castellà
Adreça web: http://www.deciencias.net/proyectos/quimica/index.htm
Títol: Las reacciones químicas (material multimèdia premiat en el concurs convocat pel MEC a través del Centro Nacional de Investigación y Comunicación Educativa)
Autor: Rafael Jiménez i Pastora M. Torres
Idioma: castellà
Adreça web
Títol: Reacciones químicas (teoria, exemples i activitats)
Autor: Red Nacional Escolar (Venezuela)
Idioma: castellà
Adreça web: http://www.rena.edu.ve/TerceraEtapa/Quimica/index2.html
Títol: Reacciones redox (interactiu per ajustar reaccions)
Autor:JPC
Idioma: castellà
Adreça web

Títol: Protocols de química (materials per a l’ús didàctic de l’aula de noves tecnologies de ciències)
Autor: A. Aparicio, J. Corominas i M. T. Lozano
Idioma: català
Adreça web: http://www.xtec.cat/cdec/actuals/pagines/nntt_fiq.htm
Titol: “ Fem química “ pràctiques senzillles de química

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/quimica/index.htm

Publicat dins de Activitats | Deixa un comentari

La màgia de la física quàntica

Aquest vídeo és de la Sònia Fernández-Vidal i parla sobre la física quàntica. És molt interessant i curiós ja que explica algunes de les paradoxes de la física quàntica i la teoria de la relativitat i per això el vull compartir:

 

Vídeo | Posted on by | 1 comentari

Los físicos acarician el sueño de una teoría unificada

http://vozpopuli.com/next/40464-los-fisicos-acarician-el-sueno-de-una-teoria-unificada

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari